La ruta dels Vescomtes de Cabrera

La història de Blanes està lligada per sempre més al vescomtat de Cabrera, que va ser una de les senyories feudals més importants de Catalunya. Va funcionar com a tal durant més de 900 anys, des del s. XI al s. XIX. El vescomtat era gairebé un estat dintre l’estat, amb la seva administració, la seva fiscalitat, el seu exèrcit i la seva justícia. Els vescomtes només devien obediència al rei com a vassalls seus. La seva petja en el territori encara avui és ben visible com els castells o viles on hi van residir o dominar com el castell i vila de Blanes, però també a d’altres municipis com Hostalric, Anglès, Vidreres, Palafolls i Torelló, entre d’altres. Hostalric va ser sempre la capital administrativa fins l’extinció de les senyories. Però a partir del segle XIV la Cort es va traslladar a Blanes, capital marítima i comercial del vescomtat. La petja de l’època dels vescomtes de Cabrera encara avui es ben viva per les terres del vescomtat i també a Blanes, i aquesta ruta us portarà per diversos elements que testimonien aquest llegat i que es poden resseguir en la trama urbana de la ciutat.

On la història toca el cel
L’Ajuntament de Blanes a través del Departament d’Arxiu i Patrimoni Històric us donen
la benvinguda a la torre del Castell de Sant Joan, que obre les seves portes al públic.
Des d’aquesta talaia privilegiada, una de les més altes de Blanes, us convidem a deixar-vos captivar per una espectacular panoràmica de 360 graus on la bellesa de la nostra ciutat i els seus entorns es desplega davant dels vostres ulls, abraçant la immensitat d’un mar que connecta el passat amb el present.
Feu un viatge en el temps: us trobeu en un punt estratègic de vigilància fonamental en
l’època dels Cabrera. Gaudireu d’unes vistes inoblidables mentre passegeu per la història
viva del nostre poble.

El territori
El castell de Sant Joan està situat al cim del turó del mateix nom que s’eleva uns 173
metres sobre el nivell del mar.
Des d’aquest cim per la banda de ponent es divisa tota la plana de la Tordera des del mar
fins Hostalric. Els dies clars es pot veure la silueta de la muntanya de Montjuïc de
Barcelona, la serralada litoral amb el Montnegre, el Montseny, Montsoriu i les Guilleries.
Per la banda de llevant es divisa Lloret, el cap de Tossa i Cadiretes. Per l’interior, Santa
Bàrbara, els turons del Vilar, Montbarbat i la serralada de les Gavarres.

El castell i la torre
Tot i que el conjunt arquitectònic actual és d’origen medieval, cal dir que l’aprofitament de
Sant Joan com a talaia és remunta a l’època ibèrica.
L’estructura del castell consta d’un recinte emmurallat força rectangular i d’una torre
cilíndrica d’uns 15 m d’altura, que denota l’antiguitat del castell i coincideix amb les
distribucions més antigues dels castells catalans.
El recinte emmurallat tenia uns 23 metres d’amplada per uns 34 de llarg i s’hi accedia per
una porta situada a la banda de migdia, avui molt malmesa. La capella del castell
dedicada a Sant Joan per la manca d’espai es va situar fora del recinte i ja apareix
documentada l’any 1245.
A la torre mestra s’hi accedia per una porta amb arc de punt rodó situada a uns 9 metres
d’altura, que encara es pot veure. La torre estava dividida en dos pisos coberts amb voltes
esfèriques, tenia la base atalussada i estava envoltada d’un fossar. L’entrada a la torre es
feia amb una escala de mà de fusta que garantia el seu aïllament en cas d’atac, tancant
l’única porta existent.

Un castell amb molta història
La primera referència del castell de Sant Joan es remunta a l’any 1001, on es esmentat com a castell de Blanes o de Forcadell.
El castell i la Vila de Blanes estaven sota la jurisdicció de la família de senyors feudals
dels Cabrera, que fins a 1382 varen tenir com a subfeudataris la família dels Blanes.
El castell tenia la funció de defensar la Vila dels perills que venien sobretot del mar
(incursions enemigues, pirates…etc), però, a més, a partir del s. XIV, juntament amb el
Palau Vescomtal, va formar part del gran eix de fortificacions de la Tordera que tenien la
missió de protegir Barcelona, la capital del país, per la banda nord.
Després que la corona retornés el vescomtat a la família, a finals del s. XIV els Cabrera
fixaran la seva residència a Blanes, construiran un nou palau fortificat al costat de
l’església i reconstruiran els murs perimetrals del castell de Sant Joan, que quedaran com
els veiem avui. En aquests moments Blanes es convertirà en la capital del Vescomtat de
Cabrera.

La decadència i l’abandonament
El castell va anar perdent la seva importància estratègica a partir de finals del segle XV.
L’evolució de la tècnica militar amb la introducció de la pólvora i de l’artilleria va fer que
moltes de les velles fortificacions, com Sant Joan, restessin pràcticament inútils.
A finals del segle XV, ja es detecten nivells d’abandonament. Durant la construcció del
convent dels caputxins, l’any 1588, els frares s’endugueren la pedra treballada dels murs
del castell i també la fusta.
El castell va restar abandonat fins que, entre 1849 i 1859, s’hi va instal·lar una estació de
telegrafia òptica militar. Amb aquesta finalitat es varen fer algunes reformes en la torre
mestra.
Entre els anys 1954 i 1958 , el Patronat de Reconstrucció del Castell de Sant Joan, va
rehabilitar la torre i la capella.

Les darreres actuacions al conjunt
L’estat actual del conjunt és el resultat d’unes obres de rehabilitació municipals fetes
entres 1987 i 1991 pels arquitectes Fuses i Viader. En aquest moment s’hi fa una
excavació arqueològica d’urgència que aportà llum sobre l’evolució del castell. L’estat
actual del conjunt respon al projecte d’adequació dut a terme per les arquitectes d’estudi
Nus l’any 2015.